Mònica Vilert. Laberint

El laberint és una de les grans icones universals de la història humana. El seu magnetisme rau en la capacitat que té per interpel·lar-nos. Si endinsar-se en l’entramat de cruïlles que dibuixa pot resultar fàcil, sortir-ne ─ com tot a la vida─ requereix temps. Com el que s’endevina rere el procés creatiu de la Mònica Vilert. Com el que ella mateixa ens convida a retenir mentre contemplem la seva obra.

Mònica Vilert (Mataró, 1966) torna a la seva ciutat després d’uns anys sense exposar-hi. Ho fa amb una selecció d’obres recents i d’altres de retrospectives que, reunides per primera vegada davant el públic, corroboren una recerca sobre la pintura i els seus límits d’una coherència absoluta i d’una enorme càrrega poètica.

Al cor d’aquest viatge hi batega una experimentació incansable amb els materials i la seva textura. Res és el que sembla: ni l’aparent calidesa de la cera, ni la duresa de la fibra de vidre; tampoc el feltre amb què cobreix els volums, o la pols de marbre, el guix i la sorra que es conjuguen entre els blancs i els grisos que tant la defineixen. Fruït d’aquesta alquímia, unes peces s’han convertit en laberints; d’altres, en superfícies immenses de silenci que ens conviden a quedar-nos-hi per sempre.

Susanna Portell, historiadora i crítica d'art

Exposició dins del projecte "Singulars", cicle del Museu de Mataró que des de 2015 promou la difusió d'un artista local de reconeguda trajectòria mitjançant una exposició a Ca l'Arenas, la publicació d'un catàleg i l'oferta d'un programa educatiu.  

Per a més informació: 937 412 930 (de dilluns a divendres de 9 a 14 h) / educacultura@ajmataro.cat